Mc. Agun Dena
Pensaments d'un roig separatista.
Mc. Agun Dena

Reflexions sobre l’emprenedoria (I)

agost 10th 2013 in General

He trobat uns dies de descans aquestes vacances, però ni així he aconseguit disminuir la meva indignació. I quan m’indigno penso més del compte, em torno neuròtic i al final haig d’escriure alguna cosa a mena de teràpia, que acabo llençant a la brossa sense acabar.
Aquestes són algunes reflexions estiuenques que m’han vingut al cap sobre emprenedoria, resultat d’algunes situacions viscudes al meu entorn proper.
Puc intentar emprendre una activitat productiva amb els meus (escassos) estalvis? Es podria dir que és clar que sí, i que el fracàs en cas de produir-se és una oportunitat d’aprendre encara més, o almenys tant valuosa com l’èxit.
Però el risc que assumeixo personalment és comparable al que assumeix una persona o corporació amb grans recursos econòmics? (aquells que tradicionalment en diem amos dels mitjans de producció)
Segurament coneixereu la dita “És més ric el ric quan empobreix que el pobre que enriqueix”. També està el tema dels “contactes”, en castellà tan ben reflectit a la dita “El que tiene padrino se bautiza”. Així, quan un treballador se la juga i s’arruïna vol dir el mateix que la ruïna d’un “ric”? Quin dels dos té realment una segona oportunitat per posar en joc l’aprés al fracas primer?
No m’enteneu malament, aplaudeixo els emprenedors que se la juguen de veritat (no els que només es juguen la xavalla que els sobra d’especular), però aquesta dèria recent de voler convertir a tothom en emprenedor (i menysprear qui no ho vulgui ser) la trobo malaltissa o amb molt mala llet.
Dit això, veig clar que no es pot dependre d’aquest 1% que ens vol encara més esclavitzats (només escolteu els representants de FMI, BCE, etc., que ni a l’estiu deixen de “parir” idees lluminoses des de les seves quasi permanentment ocioses neurones).
Se m’acut que una manera d’emprendre que tenim els treballadors mantenint els riscos a un nivell assumible és el cooperativisme.
D’altra banda, en quant s’obre una finestra per on trencar algun dels el monopolis/oligopolis dels mitjans de producció arriba el “legislador” i la tanca (veure l’assassinat de l’autoconsum elèctric a la recent llei que el regula: clarament una privatització del Sol). Que malament triem els nostres representants! Sabeu el conte dels xais que triaven llops negres i blancs per representar-los?
Be, que els deures familiars em criden. Ho deixo per seguir una altra estona.

Mc.Agun Dena




required



required - won't be displayed


Your Comment:

Hola a tot@s,
Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic sobre una suposada vaga general que s’estava plantejant.
Els sindicats preguntaven per la fórmula que els treballadors preferirien:

vaga indefinida
vaga d’un dia
no a la vaga

Una persona comentava que cap d’elles seria eficaç ja sigui per potencial participació, cost econòmic per als treballadors i les treballadores, o el […]

Previous Entry

Aquest és un article que fa temps que em voltava pel cap/bloc, però encara no m’havia atrevit a publicar.

Ja se que tinc molt de morro per opinar de coses que no conec gaire, igual em direu que no sé del que parlo, i de fet parlo d’oïdes. He intentat llegir els arguments de les parts […]

Next Entry

Temes tractats:
Comentaris recents