La reconversió de la mineria del carbó.
Aquest és un article que fa temps que em voltava pel cap/bloc, però encara no m’havia atrevit a publicar.
Ja se que tinc molt de morro per opinar de coses que no conec gaire, igual em direu que no sé del que parlo, i de fet parlo d’oïdes. He intentat llegir els arguments de les parts a diferent premsa, i al final només se m’acut dir que «Sempre les fem igual de malament, les reconversions».
Era una novetat que la mineria i el consum de carbó anava a la baixa?, especialment en voler reduir les emissions !
Crec que l’evolució i dimensions que podrien mantenir el sector del carbó cap a la segona dècada del segle XXI es coneixien de fa més d’una dècada o dues, però ningú se’n va ocupar. NO es pot pretendre mantenir una indústria que no resulti sostenible econòmica i ecològicament a base de subvencions i ajuts que afavoreixen majoritàriament interessos privats corporatius amb la coartada de mantenir uns llocs de treball al sector que al final s’acaben destruint igualment.
Fa molts anys que expert@s en competències, formació laboral i desenvolupament industrial (que algun@s ha d’haver-hi) s’haurien hagut de posar sobre el terreny, observar la feina i parlar amb els/les diferents professionals que hi treballen i amb els sindicats, detectar les competències que manifesten en el seu treball i veure com es podien modelar, completar i adaptar a diferents models econòmics/productius, decidir quins tipus de industria o empresses es podien beneficiar de tenir traballador@s amb aquestes competències, i afavorir que s’implantessin als territoris i anessin absorbint població cap a altres activitats de forma progressiva.
Si fa falta el carbó que faci falta, que s’extregui i es vengui al preu que correspongui, però sense suportar artificialment aquesta indústria, i afavorint amb temps l’adaptació de la població a noves activitats. Això, començat quan era temps de fer-ho, hauria estalviats els miners una bona dosi de patiment, i hauria fet més competitiva l’economia de les dites conques mineres, que no només han de ser mineres.
Com sempre, en l’últim que es pensa és en els/les treballador@s.
Mc.Agun Dena
PS.: Agrairé comentaris i, especialment, crítiques en aquest tema.
