De la manta al para-sol
M’estimo la Barceloneta. Hi tinc un lligam especial malgrat no haver-hi viscut mai. Em dolen els problemes que pateixen des de fa temps i també els, més generals, que s’hi manifesten amb més cruesa.
Alguns d’aquests estan lligats al fet de tenir platges, com és el cas de les persones que venen coses sense autorització (de mocadors a mojitos), dels que lloguen para-sols sense permís per fer-ho i ocupen la platja deforma irregular, etc. Altres són més aviat relacionats amb la gentrificació i la pèrdua de personalitat del barri i de la ciutat.
La gent renega, reneguem, de tots aquest comportaments, pràctiques i conseqüències, i de les molèsties i perjudicis que ens causen, i ens encenem contra les persones que les porten a terme. Contra les persones concretes i contra els col·lectius que, no sempre de forma encertada, hi identifiquem.
Les xarxes socials bullen d’indignació, les autoritats no saben, o no volen, reconduir els problemes, la premsa ens diu, de forma interessada, a on mirar o a qui culpar, procurant que no pensem per nosaltres mateixos i identifiquem als responsables reals, beneficiaris reals, de tot aquest desgavell.
Despús un temps de llegir comentaris de tots els colors i intensitats, he vist algunes expressions que es fan servir sovint, fins i tot per persones il·lustrades, d’una manera, com a mínim, desajustada, o amb un to i intenció poc edificants.
Es parla sovint d'»il·legals», les persones no son il·legals, com a molt poden estar en «situació irregular». Les activitats irregulars (o no regulades) o il·legals sovint les porten a terme també persones en situació regular, gent amb DNI, per entendre’ns, i algunes de prou importants i ben considerades en el seu moment. Hi ha un vídeo circulant per internet on es parla de «mena» assaltant turistes i jo només hi veig delinqüents, dels que, malauradament, ja en teniem tots els estius habitualment. La sensació d’impunitat que hi ha, amb una part de realitat i una de propaganda interessada, fa que els delinqüents siguin més descarats, violents i agosarats. L’èxit turístic de masses creixent a Barcelona fa que també creixin els delinqüents interessats a venir a fer l’agost, però això no es pot ni tant sols relacionar amb la immigració. Cóm pot ser que fills d’immigrants identifiquem la nova immigració amb delinqüència? Ens hem tornat idiotes? A nosaltres ens ho van fer?
Molta gent té por de la immigració i no volen que es regularitzin els immigrants, però tampoc no volen persones «sense papers»… Papers? Excuses! Si en lloc de combatre la marginalitat la promocionem no veig com arreglarem cap problema. La marginalitat no arreglarà mai res! És la marginalitat la que empeny moltes persones a fer activitats irregulars o il·lícites. Alguns tenen por que els immigrants els hi treguin les feines, sense adonar-se que l’única garantia possible dels seus drets és que es respectin els de tots. Un immigrant en situació regular que troba una feina i qui el contracti han de complir tots dos amb TOTS els drets i obligacions que se’n derivin. Això és la garantia per al treballador local i per a l’immigrat, i per a l’empresari ètic i responsable.
Negar la possibilitat que hi hagi un sindicat de manters perquè són persones en situació irregular i, a la vegada, impedir la seva regularització em resulta una mica cínic. En realitat, manters i venedors ambulants sense permís només volen treballar. Aquestes activitats irregulars són la única sortida que els deixem, i, a sobre, els perseguim per ella. Només era qüestió de temps que aparegués la violència.
Amb la seva situació regularitzada, «amb papers», poden ser contractats en condicions laborals legals, sense fer competència deslleial a ningú, com es reivindica. Les activitats que ara fan s’han de regular de forma adient: espais, normes, condicions, llicències, imposts, etc. Llavors s’ha de sancionar seriosament qui les incompleixi, perquè té alternatives i tria. I això també aplica als establiments locals que venen el mateix tipus de producte: «pirata», còpia, etc.
Alguns critiquen el «buenisme» dient «som gilipolles«, sí, els dono la raó, però per motius diferents. I també som desmemoriats. Catalunya va rebre onades migratòries brutals de la resta d’España en temps del franquisme i les va assumir, es van integrar a l’economia productiva i han contribuït i són part de la nostra riquesa. Tenim l’experiència, sabem que es pot fer. i sabem que la delinqüència dels anys 80 (l’època dels «quinquis«, alguns famosos com «el torete» o «el vaquilla») no era qüestió d’immigració d’España, sinó de condicions socioeconòmiques adverses, desarrelament familiar, sistema educatiu ineficient, etc.
Ara necessitem un ase dels cops o reflexionar i pensar solucions? La indignació ha de portar a la reflexió abans que a l’acció o l’acció només agreujarà els problemes.
Mc Agun Dena
