Benvolgudes persones que, de quant en quant, mireu aquest blog.Heu sentit parlar o rebut una invitació a una idea nova anomenada «Iniciativa Q«? (pots canviar l’idioma de la web a castellà a la part superior dreta de la seva pàgina)

Iniciativa Q (https://initiativeq.com/  ara mateix és només una idea per una moneda digital global no basada estrictament en blockchain, la tecnologia habitual de les criptomonedes.

La pregunta que et fan és si t’apuntes a la idea, i només et demana l’adreça de correu electrònic, almenys ara per ara (jo haig de reconèixer que sovint la dono per coses més irrellevants o peregrines).

Hi ha gent que hi veu una estafa piramidal, jo no ho tinc clar. De totes maneres, no s’ha de deixar un enlluernar per les promeses econòmiques, la nova oportunitat de guanyar «pasta gansa» del no res (o del molt poc) pels que es van (ens vam) perdre el naixement i creixement de «Bitcoin». Valorant més la idea per ella mateixa, entreveig oportunitats de recuperació de sobirania monetària pels usuaris del mitjà. Ja veurem com evoluciona el tema.

Només es pot accedir per invitació de i a persones reals. Com que diuen que estan construint una nova xarxa de pagaments, incentiven apuntar-se lliurant sumes significatives de la seva futura moneda als primers adoptants. A la seva web et dóna opcions per demanar invitacions.

El cas és que ja es parla d’eliminar els pagaments en efectiu des de fa temps, i fer servir «diners de plàstic» (targetes) absolutament sempre i per a tot. No estic segur que sigui una bona idea i no causi que massa gent no tingui accés a aquest sistema. Per mi això és el problema fonamental, més i tot que les comissions.

A tot això, amb la crisi hi ha hagut proliferació de «monedes alternatives», tant locals com electròniques, i les basades en blockchain han estat les més comentades i protagonistes de tot plegat, assolint, algunes, cotes d’especulació absolutament pornogràfiques.

Alguns dels avantatges que es comenten són:

• que les pagaments són persona a persona, sense intermediaris
• que és fàcil de fer servir (això és relatiu, la meva àvia no sé si sabrà …)
• que impostos i taxes seran mínims (pot ser sí els de la plataforma, però no pagues IVA ni res de tot això?, llavors la sanitat pública? l’educació i serveix socials? …)
• que estan «descentralitzades» (cap institució o país controla la moneda, però d’això a que la controlin els propis usuaris hi ha un món, i si la controlen en proporció al «capital» em sembla, com a mínim, perillós)
• no són inflacionàries (hi ha les que hi ha, normalment hi ha un «tope» de generació, ni que sigui asintòtic
• garanties de seguretat (relatives, els serveis de tercers -cases de canvi, etc.- podrien comprometre-la)
• garanties de privacitat (i les activitats il·lícites no es poden controlar? … en realitat hi ha garanties de privacitat, però no són anònimes)
• per tot l’anterior, sovint es diu que serveixen per a combatre la pobresa i l’opressió, però això no està gaire clar

Però hi ha desavantatges (fins i tot depenent de les diferents criptomonedes de que parlem poden ser lleugerament diferents):

• el «minat» de criptomonedas requereix un gran consum energètic i de còmput i no està a l’abast de tothom en condicions d’igualtat
• dependència de les xarxes de comunicació (bé, com els diners de plàstic).
• les transaccions no són tant ràpides com amb els mitjans convencionals (tant «efectiu» com «de plàstic»).
• en realitat no és tant fàcil (diferents sistemes de moneder, de «minat», còpies de seguretat per no perdre els «diners», etc.), i la bretxa digital pot generar un accés desigual a la «riquesa» injustificat en termes productius i de creació de riquesa real.
• tots els sistemes de pagament i de seguretat digital poden entrar en crisi quan, en algun moment, comencin a ser realitat els ordinadors quàntics.
• difícil de regular les seves fluctuacions (en no haver «banc central» o agent regulador poder tenir una cotització molt volàtil) i el valor d’una moneda depèn de l’acceptació per part dels usuaris (la confiança en una moneda es pot guanyar i perdre fàcilment…). No es pot protegir el valor respecte d’altres monedes. No és fàcil establir-hi polítiques fiscals.
• no hi ha reversibilitat de les operacions (no és fàcil recuperar-les en cas de frau o desacord, per exemple).
• no hi ha anomicitat (es garanteix privacitat però les operacions no són anònimes).

Sobre la «iniciativa Q» la meva impressió és que pretén construir un entremig entre les criptomonedes i els diners fiduciaris «de plàstic» manegats al l’estil dels sistemes de pagament electrònic tipus PayPal, IuPay, i altres mètodes de banca electrònica. Ja veurem com va evolucionant …

Fonts i descàrrec de responsabilitat legal: Això NO és un treball acadèmic ni vol ser especialment rigorós, així que només diré que he llegit un bon nombre de publicacions d’aquest any (2018, en el moment d’escriure la primera versió estem al novembre) i he triat les idees que m’han semblat més rellevants a mi mateix, redactant-les a la meva manera i afegint els comentaris que també m’han semblat oportuns. Per tant aquest article no pot ni vol ser cap referència en la matèria. L’autor recomana a les persones interessades que facin la seva pròpia recerca verificant bé la fiabilitat de les fonts que ells mateixos consultin).