Mc. Agun Dena
Pensaments d'un roig separatista.
Mc. Agun Dena

Animalista i ramader?

Agost 5th 2019 in General

Aquest títol és només una excusa per explicar una experiència que em marcà més que no em pensava. Recomano a les persones sensibles que NO el llegeixin.

Un dels meus avis era pastor, havia començat de nen com a repatà i aviat ja tenia cura d’un ramat de xais on, en els temps que jo hi anava pel poble, n’hi havia de seus i d’altres. També venia carn de xai al poble, llavors no tan petit com ara, en una mena de botiga als baixos de la casa.

Des de petit havia vist com portava el ramat a pasturar, com sortien del tancat pastor, xais i un gos ben ensinistrat i millor manat, i com tornaven, i com patíem quan les condicions meteorològiques eren adverses, pedregava, i tornaven més tard. Tothom al poble admirava l’aspecte net i saludable d’aquells xais que jo havia visitat al tancat acompanyant i vigilat pel meu avi perquè no els espantés o molestés massa més enllà de la nostra presència.

El cas és que hi havia una zona de la casa on, quan l’avi hi era, no es podia entrar de cap manera.

L’estiu que havia complert 15 anys, el meu avi devia considerar que ja era prou madur per veure la part menys agradable de la feina i em va dir que havia de sacrificar un xai i que, si volia, el podia ajudar. Recordo el to de la invitació, relaxat però seriós: “si no vols, no passa res, a molta gent l’impressiona una mica tot plegat”.

Ja havia portat el xai a aquell espai, prèviament ben netejat, perquè s’acostumés a l’entorn i estigués més tranquil. Em va explicar que s’havia de procurar no perseguir-lo ni posar-lo nerviós, que no s’acalorés, perquè si no, la carn tenia més gust com de llana. I així va ser, molt ràpid el va agafar, lligar les potes del darrere, penjar-lo cap per baix i degollar en uns minuts (si va arribar) i el va deixar dessagnar.

M’anava explicant, com anticipant-se a les preguntes que em passaven pel cap, que el xai no tenia consciència que l’anaven a matar, només por per estar en una situació desconeguda i que s’havia d’evitar que patís sent ben diligent en sacrificar-lo (no amb aquestes paraules exactament, però aquesta era la idea). També em va dir que les eines havien d’estar ben preparades i afilades perquè el tall fos ben net i no fes mal, i que en dessagnar-se era com si s’adormís.

Es va ben assegurar que el xai estigués ben mort abans de començar a processar-lo: pell, vísceres, especejament… M’anava explicant que se’n feia de cada part, insistint que calia aprofitar al màxim l’animal, que no era raonable econòmicament ni ètica fer una altra cosa, els animals no es podien matar a la babalà.

Jo preguntava poc. Era com si totes aquelles preguntes que no arribava ni a poder fer-li ja se les hagués fetes i respostes feia temps.

El “Dia de la Terra” sovint es recorda una, presumpta o no, “Carta del Gran Cap Seattle, de la tribu dels Swamish, a Franklin Pierce, President dels Estats Units d’Amèrica (1855)“. En la manera de fer del meu avi hi havia alguna cosa, potser respecte, potser la dedicació que representava la cria de cada animal, no ho sé. El xai era seu, però no era una simple propietat, i seria fonamentalment per menjar, però no era una “cosa”.

Avui, allò que em va ensenyar el meu avi seria il·legal per diferents motius, i ensenyar-ho a un menor també, però no estic gens segur que els mètodes actuals siguin més respectuosos amb l’animal, ni en vida i en el seu sacrifici.

Mc Agun Dena


Comments are closed.

M’estimo la Barceloneta. Hi tinc un lligam especial malgrat no haver-hi viscut mai. Em dolen els problemes que pateixen des de fa temps i també els, més generals, que s’hi manifesten amb més cruesa.

Alguns d’aquests estan lligats al fet de tenir platges, com és el cas de les persones que venen coses sense autorització (de […]

Previous Entry

Temes tractats:
Comentaris recents