Mc. Agun Dena
Pensaments d'un roig separatista.
Mc. Agun Dena

Municipals, república, eixamplar la base i altres martingales

juliol 7th 2018 in General

Darrerament se senten moltes martingales d’aquestes: fer república, eixamplar la base, bla bla, rum rum, …, i al final s’imposen interessos de partit!

Ara arriben unes eleccions municipals, una ocasió excepcional a les grans ciutats per demostrar el que volem dir quan diem de fer república.

Pot ser a les ciutats petites es vota més les persones candidates que no partits, però a les grans ciutats, aconseguir una candidatura única de tot l’independentisme podria haver estat un molt bon cop d’efecte, però no pas si es fa de qualsevol manera. Portem ja massa temps en que fa la impressió que les «unitats» i les alternatives es demanen més aviat per salvar un partit a costa d’un altre. No és estrany que alguns estiguin tips d’aquests tripijocs.

Llavors, perquè no fer una estructura sobreposada a les eleccions?, unes primàries que siguin més eleccions i menys primàries. Unes eleccions que posin en joc principis republicans, llistes obertes, formes creatives de lliurar a la població la confecció de les candidatures, lliurar la informació i el poder al poble i confiar-hi.

Idees (cinc cèntims en cinc minuts).

Es podria crear una coalició a la que es pugin adscriure els partits independentistes, tots aquells que subscriguin total i absolutament uns principis bàsics en aquesta línia, per molt que puguin divergir en altres polítiques, i convocar unes primàries obertes a tota la població del municipi.

Cada partit presentaria a aquestes eleccions (primàries) una llista amb tants candidats com regidors ha de tenir l’ajuntament.

L’elector podria votar una candidatura sencera o una altra o una combinació ordenada «en cremallera» de diferents candidatures en diferents proporcions. A continuació l’elector podria afegir o treure candidats i reordenar la llista a plaer, fins a obtenir una llista de regidors potencials personalitzada al seu gust. L’últim candidat de la llista tindria un punt, el penúltim tindria dos punts, i així fins al primer de la llista que tindria tants punts com regidors ha de tenir l’ajuntament.

Una tria amb tanta complexitat s’hauria de fer de forma telemàtica, amb informació en línia dels candidats. S’hauria de poder fer des de casa i també amb locals i voluntaris que poguessin ajudar a les persones que vulguin votar i no s’atreveixin a fer-ho soles.

Les persones electores s’haurien d’identificar mitjançant el DNI electrònic o amb un certificat electrònic vàlid on es validaria que resideix al municipi i que no ha votat encara.

Les votacions es podrien perllongar una setmana o dues, però el recompte hauria de ser ràpid.

Pot ser els servidors haurien d’estar a paradisos fiscals i jurídics, vist cóm estan les coses.

La llista que presentaria la coalició a les eleccions seria la dels candidats que resultin més votats, independentment del partit al que pertanyin. Qui guanya NO s’ho emporta tot, ni molt menys. L’únic compromís de votació dels electes seria en els aspectes relacionats amb els principis bàsics acceptats per formar la coalició. En tota la resta podrien votar segons les seves altres conviccions polítiques, per les que hauran estat triats ells i no uns altres.

Si guanya la coalició independentista, el batlle hauria de ser el que hagi sortit com a cap de llista, però tenir completa llibertat per triar el seu equip de govern, fins i tot incorporant membres de candidatures no independentistes, sempre que això no comprometi els principis bàsics acceptats. La resta de membres de la coalició NO ha de recolzar el batlle en cap aspecte que no li sembli bé, només venen obligats a respectar els principis bàsics.

Seria una ocasió per mostrar un tarannà diferent per que fa a les eleccions i la representativitat.

Senyores i senyors dels partits polítics independentistes, s’hi atreveixen?

Mc Agun Dena.

 


Comments are closed.

Eren els anys 80 i “Eskorbuto” cantaven “Mucha policía, poca diversión”.

[youtube]https://youtu.be/Rkw70Xu6PzY[/youtube]

Segons expliquen a “Mariskal Rock” aquest any uns músics han estat sancionats per  cridar-ho en un concert de l’any passat.

És ben bé com diuen “Reincidentes” a la cançó “Terrorisme” del seu àlbum de 2017 “Vergüenza”:
“Vamos pa’tras con paso firme”
(espero que no els acabi perseguint també […]

Previous Entry

Temes tractats:
Comentaris recents